fbpx

Entrevista a Anna Ferre a L’ofici d’educar (el suplement), Catalunya ràdio, amb Elisabet Pedrosa

Teràpia amb ninos: què diuen els playmobils sobre tu i la teva família?

 

Ajuden a expressar l’inconscient, detectar i a curar ferides emocionals d’infants i adolescents

 

Els playmobils actuen com un mirall d’allò que està per resoldre en el sistema familiar. La psicòloga Anna Ferre, terapeuta Gestalt i autora del llibre «Cuéntalo con muñecos«, explica el cas d’una família amb problemes d’agressivitat dels seus adolescents:

«Amb l’ajuda dels playmobils, es van adonar que l’origen de l’agressivitat estava en com els pares gestionaven la ira i el conflicte»

Segons Ferre, els infants tenen una gran capacitat per captar què passa dins una família, i els ninots són eines per veure en poc temps si la situació que adopten els nens a la família suposa un risc, i així protegir-los millor.

A partir de la tria de figures de playmobils, i del joc amb ells en el cas dels més petits, el terapeuta obté una mena de fotografia amb informació ràpida sobre la seva situació interna, l’inconscient, i la relació amb els altres.

Segons Ferre, som informació amb potes, sabem molt més del que en tenim consciència i és al·lucinant el que emergeix amb els ninots. Una pacient va triar sense adonar-se un playmobil amb una pota de pal per representar el seu pare, que havia mort d’un càncer a la cama.

El psicòleg Gus Bas, coautor del llibre «Un món en un dia» porta un grup terapèutic d’adolescents que han de fer una stop-motion amb ninots:

«És com màgia sense ser-ho, millora el vincle amb ells i alguna cosa es desencalla, i expliquen les seves històries no resoltes»

Com parlen, els playmobils?

Per llegir els playmobils el terapeuta ha d’estar atent a qualsevol detall: com s’han col·locat, la posició, si estan a prop, lluny, asseguts o estirats; el tipus de personatges, com van vestits, qui és mirat i qui noqui és exclòs.

«El paper del terapeuta és interpretar i intervenir el mínim possible, fer comentaris descriptius perquè aparegui l’inconscient; i sigui la persona la que prengui consciència de la seva situació«

La tria dels ninos i com els col·loca un infant aporta molta informació als terapeutes (Jelleke Vanooteghem / Unsplash)

 

El treball del psicòleg Gus Bas amb ninots parteix dels ordres de l’amor de Bert Hellinger, que parla de la importància d’endreçar la família:

«Si agafes un arbre genealògic hi ha un ordre, pares, mares, avis; quan hi ha un desordre ens posem en una línia que no ens pertoca, no som al nostre lloc i patim».

Pel psicòleg, a través de preguntes dirigides del terapeuta com: estàs còmode, aquí?, o estaries millor en una altra posició? La persona crea la seva «imatge ideal», que no és la real, si no cap on s’ha d’encaminar:

«S’ha d’investigar amb teràpia quins recursos té o li falten per arribar a aquesta imatge que el farà sentir millor, i en el procés es transforma»

El joc, font d’informació dels infants

El que amb els adults es fa parlant, racional, amb els nens es fa jugant, metàfora: els nens expressen el seu món intern a través del joc i del cos explica l’Anna Ferre:

«El joc permet detectar què no està funcionant en l’infant, perquè ho repeteix en el joc per elaborar-ho i integrar-ho; si té un conflicte amb l’àvia i està trist, jugarà a cuidar-la fins que ho elabori i pugui canviar de joc».

Els ninots permeten a expressar als nens com se senten, què és el que no comprenen o que necessiten aclarir, i el paper del terapeuta és veure a què juguen i on s’estan encallant

«Observar-los i jugar amb ells i oferir-los alternatives que copiïn i integrin, perquè ampliïn el seu repertori de joc i de vida»

Adolescents que curen ferides amb playmòbils

L’Educadora social Marta Darnés, del projecte Ulisses, té un estoig amb una bona col·lecció de playmobils per treballar els conflictes que sorgeixen amb els joves de l’Institut Pere Alsius de Banyoles.

Explica el cas d’un jove amb una mala relació amb el sistema educatiu. Quan va col·locar els ninots, la família (pare, mare, germans) i la institució (escola, professorat, alumnat) es van adonar que era el pare el que estava d’esquena, que no acceptava el centre perquè venia d’un altre lloc on s’educa diferent

«Es va fer un treball amb el pare per apropar-lo al sistema educatiu que va facilitar la integració de l’alumne».

El psicòleg Gus Bas explica el cas d’un adolescent que per configurar el seu sistema familiar va triar playmobils, excepte per a ell –que va triar un lleó–, i després d’un procés terapèutic es va adonar que estava rabiós amb la seva família.

L’educadora Marta Darnés utilitza «frases gatell«: un jove que no havia paït la separació amb els pares, en repetir la frase «em costa pair la separació dels pares» va començar a plorar sense parar:

«Hi ha un procés com de catarsi, que permet expressar tot el dolor que hi ha dins, inconscient o que no s’estava gestionant. Tot el que callem energèticament se somatitza, i verbalitzar-ho, amb els ninots, ajuda a l’expressió emocional»

L’educadora, amb l’ajuda dels playmobils, ha completat dols: va ajudar un jove a acomiadar-se de la mare a través d’un ninot. I també ha destapat maltractaments, una noia que no podia expressar què passava a casa es va obrir amb els ninots perquè faciliten el diàleg emocional.

 

L’ofici de viure, el suplement

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *